A l’inici d’un nou mil·lenni, som testimonis de la dinàmica reaparició d’alguns moviments interculturals, interseccionals i radicalment democràtics a diversos pobles nacions, que avui no tenen el seu propi Estat, però que en un passat no tan llunyà van gaudir d’un estatus independent. Aquests pobles nacions estan territorialitzats en divisions polítiques pertanyents a diversos estats contemporanis, i han donat origen a importants i renovats moviments socioeconòmics i culturals, que no van trigar a mutar cap a noves reivindicacions politicoidentitàries. Però, quins són els principals arguments i pràctiques a què recorren els pobles -minories nacionals per a aquests estats- per tal de promoure el seu dret a una existència plural i diferenciada? I, de quina manera els Estats responen a aquestes reivindicacions?
Aquest text pretén presentar i contribuir a conformar una secció especial dins la Revista ReDeA. Drets en Acció, prevista a partir del número 15, de tardor de 2020.
Es tracta d’una secció especial sobre Pluralisme Jurídic, Pobles i Estats, per a la Revista Drets en Acció (ReDeA), proposta a instàncies del Programa Memòries, Pobles i Estats, dependent de la Secretaria de Relacions Institucionals i radicat al Centre de Recerca a dret Crític, de la Facultat de Ciències Jurídiques i Socials de la Universitat nacional de La Plata, que es va començar a gestar l’any 2018 amb la coordinació de Dino Di Nella (actual responsable del Programa Memòries, Pobles i Estats, Secretaria de Relacions Institucionals, Facultat de Ciències Jurídiques i Socials, Universitat Nacional de La Plata), Clara Camps Calvet (Universitat de Barcelona), Patricia Giordana (Universitat Nacional de Rio Negro), Victòria Ibañez (Col·lectiu Adalquí) i Pablo Casals (Col·lectiu de Solidaritat ambs els Països Catalans) i l’Editor en cap de la Revista, Pablo Octavio Cabral, amb la col·laboració de diversos membres del CIDerCrit, i el patrocini i suport del Colectiu d’Acció Jurídica, Social i Cultural Copolis-Adalquí (Seu Atlàntica de la Universitat Nacional de Rio Negro i Adalquí), el Col·lectiu de Solidaritat amb els Països Catalans, i el Grup Interuniversitari Copolis. Benestar, Comunitat i Control Social (Universitat de Barcelona).
En el context dels interessos i experiències prèvies ja desenvolupades des de la Secretaria de Relacions Institucionals, i entre els antecedents i aportacions previs de l’equip editor que impulsa la secció, i que han donat origen a aquesta proposta, es troben els resultats obtinguts a més de 20 projectes i contractes de recerca sobre diferents aspectes de la desigualtat sociocultural i jurídica en els darrers deu anys, i en particular, dels resultats de les investigacions R+D INFOJUS-2013 “Drets Humans i Desigualtats Socials”; UNRN-40-C-649 “Dinàmiques de gènere, família i hàbitat en dones urbanes maputxe”; UB-093722-8P1MCA-HORIZON 2020 “Global trends in social inequalities en Europa i Latin America i exploració innovatives en redueix les nostres relacions, ocupacions i educatives trajectòries de recerca en un certainty (INCASI)”; FEM2015-71218-REDT “Gènere, Ciutadania i Polítiques”, i 2017-RICIP-00015 “Conflicte a Catalunya i repressió política”. Així mateix, cal anomenar també els projectes de recerca “Pobles, Estats i lliure determinació. Entre el Lawfare mediàtic-judicial estatal i els processos de resistència intercultural i interseccional dels pobles nacions maputxe i català” (ref. Sol·licitud PICT-2019-2019-00145) i “Pobles, estats i lliure determinació. Estudi sociojurídic de Puelmapu i el Principat de Catalunya” (ref. Sol·licitud PI-80520190300008RN) com a propulsores i garants de la proposta.
El conjunt d’aquestes aportacions ens permet afirmar que els processos de descolonitzacions, autodeterminacions i independències dels pobles nacions marginalitzats pels Estats colonials i patriarcals del capitalisme mundial estan adquirint una nova rellevància jurídica, política, social i cultural. En estudiar els pobles nacions sense Estat independent identifiquem una característica comuna que les sol unir, i es refereix, d’una banda, al grau d’insatisfacció que senten la majoria dels seus membres per la situació en què es troba el seu poble. En efecte, sovint l’Estat és considerat com una institució política que els resulta estranya, de mera annexió i subordinació forçosa dels seus pobles nacions, o bé com una entitat que participa o és còmplice de l’extracció, despullament o espoliació de les seves riqueses, mitjançant cops d’estat o el desplegament d’una estratègia de lawfare mediàtica-judicial o guerra jurídica contra les persones líders i referents dels seus pobles nacions, o contra la seva posició ideològica, política i social, a través de la repressió policial i la persecució polític- judicial de la desobediència civil, la criminalització de les protestes no violentes i la formulació d’un dret penal de l’enemic contra ells i elles.
D’altra banda, s’observa l’autopercepció de pertinença a un subjecte polític col·lectiu i identitari, que es presenta en un esdevenir existencial diferenciat, projectiu, performatiu i il·lusionant, constitutius de processos de resistència intercultural i interseccional, que comporten exercicis autodeterminats de recuperacions territorials, possessions i institucions polítiques ancestrals, en què són part destacada, dones en desobediència civil no violenta a decisions estatocèntriques.
L’articulació de sentiments i realitats similars provoca a més la consolidació de moviments sobiranistes de base popular amb diferents objectius polítics, que abasten des de la reivindicació d’espais de participació política col·lectiva de lliure determinació –com referèndums o consultes vinculants–, passant per la delegació de poders i l’autonomia per a la conformació d’estats plurinacionals fins a l’emancipació política dels estats subordinants i la subordinació política dels pobles autodeterministes. Tots ells, denuncien al seu torn, una situació considerada injusta i insatisfactòria, pel que fa a l’extensió i la qualitat democràtica, econòmica, social, política i de seguretat humana, resultant de la relació entre l’Estat i els pobles nacions tractats així com meres minories nacionals. Però, si bé les característiques de cada Estat -que difereixen en cada cas- determinen l’estatus dels pobles esmentats i les respostes i el tipus de canalització institucional a les seves demandes, la força i el caràcter intercultural i interseccional que van adquirir els últims anys els moviments de emancipació política col·lectiva o nacional, estan reconfigurant aquestes situacions.
Efectivament, les postures polítiques i reivindicacions que li subjauen, posen palmàriament de manifest, la tensió i els conflictes que hi ha entre el dret de lliure determinació dels pobles nacions, i el principi d’integritat, indivisibilitat o unitat territorial dels Estats. Identificar aquest dilema i comprendre la seva projecció jurídica crítica en la vigència o afectació sistèmica dels drets humans dels estats i els territoris és d’una enorme importància, impacte local i general, i rellevància acadèmica i social. Les qüestions que mereixen ser part d’una secció d’una revista sobre els drets en acció, impliquen en conseqüència enquadrar-ne l’abast a tres aspectes centrals al voltant de la necessitat de:
- Aprofundir en la noció teòrica i conceptual de la lliure determinació dels pobles nacions sense estats propis, en estats plurinacionals o sota estats opressors del seu dret a l’existència diferenciada, mitjançant estudis i diverses contrastacions teòriques i empíriques, desenvolupant els debats actuals i teoritzacions sobre el pluralisme jurídic, la interculturalitat i la interseccionalitat respecte del capitalisme, el colonialisme i el patriarcat, des d’una perspectiva jurídica crítica i comparada a nivell internacional;
- Indagar, visibilitzar i interpretar hermenèuticament les respostes polítiques i jurídiques estatals als reclams per la lliure determinació dels pobles, els líders socials i les intervencions d’acció directa a l’espai públic, posant èmfasi en el desplegament dels cops d’estat racialitzats, l’estratègia del lawfare mediàtica-judicial o guerra jurídica contra les persones líders i referents de pobles nacions, o contra la seva posició ideològica, política i social, a través de la repressió policial i la persecució politicojudicial de la desobediència civil; la criminalització de les protestes no violentes i la formulació d’un dret penal de l’enemic; i
- Reflexionar sobre els processos de resistència intercultural i interseccional dels pobles nacions, des d’una perspectiva crítica dels drets humans, i posant èmfasi en els processos instituents i constituents, l’abordatge sociojurídic de la recuperació i/o ocupació de territoris, possessions i institucions polítiques ancestrals dels pobles, en desobediència civil no violenta a decisions legislatives, executives o jurisdiccionals emeses per òrgans polítics i judicials estatocèntrics.
La importància i l’impacte a nivell local i general d’aquesta proposta, així com per a la particular problemàtica que es proposa abordar, ve donada per la transcendència que estan adquirint els processos de defensa dels drets col·lectius duts a terme pels pobles-nacions sense estat independent, en estats plurinacionals o sota estats opressors dels seus drets de lliure determinació en la seva existència col·lectiva o comunitària diferenciada, i la interseccionalitat i interculturalitat dels processos de resistència popular.
D’aquí sorgeix la necessitat d’abordar també els antecedents i la noció actual dels “pobles” i la “lliure determinació” i les seves tensions amb el monopoli de la producció i coactivitat jurídica estatal. En efecte, l’anàlisi i l’estudi dels pobles i les nacions sense estat propi i el seu dret a la lliure determinació ha anat evolucionant sostinguda però lentament, des de finals del segle XIX, si bé a mitjans del segle XX va començar a tenir més significació, sobre tot a les anàlisis del dret internacional públic, el dret polític, el dret constitucional, el dret administratiu, el dret dels pobles originaris, el dret indígena i la sociologia jurídica. Això no obstant, és a partir de la primera dècada del segle XXI, que aquest abordatge s’ha expandit acceleradament i intensament a gairebé tots els països de l’entorn. Així, a nivell comparat i internacional, cal destacar un creixement d’aquestes investigacions, que podem agrupar en cinc eixos centrals: a) les reflexions més teòriques sobre els seus significats, percepcions, racionalitats, dilemes analítics, construccions jurídiques, discursos o identitats; b) les polítiques públiques i legislatives emmarcades als règims dorganització territorial dels estats; c) els enfocaments des de la gènesi dels moviments dalliberament nacional com a eix central de lanàlisi; d) els estudis de pobresa i exclusió social estructurals i e) les autobiografies o històries de vida de lluitadors i lluitadores socials per l’alliberament dels seus pobles (veure selecció bibliogràfica dels principals autors i autores d’actualitat, efectuada per l’equip del projecte, a https://www.adalqui.org.ar/bibliografia/)
Com es configuren i que representen per als seus actors i actrius, les seves identitats i pertinences a subjectes polítics col·lectius nacionals? exercici de drets humans polítics, econòmics, socials i culturals? Com ho gestionen els mass-media, segons les seves respectives intencions editorials? cultura, llengua i organització jurídica, política, social i econòmica d’un poble nació, sense un estat propi?; Es pot resoldre sociodemogràficament el dilema d’integrar una part d’una població que, malgrat coresidir en un mateix territori que resulta d’ocupació ancestral d’un poble-nació, encara no ha assumit la realitat nacional com els seus ocupants ancestrals i actuals? El dret de lliure determinació dels pobles nacions sense estats propis, en estats plurinacionals o sota estats opressors del seu dret a l’existència diferenciada, han canviat efectivament en les seves característiques jurídiques i socials essencials, cap a condicions predominantment subjectives-volitives de pertinença a aquests subjectes polítics col·lectius, i noves interpretacions judicials que ho amplien com a dret de tots els pobles nacions del món?. Quin lloc té el dret en tot això?
És al voltant d’aquestes preguntes i dilemes, que es dirigirà el coneixement derivat de la secció, i sobre la qual defineix la seva missió, objectius, àmbit territorial, formats, llengües, periodicitat, vigència, indicadors de qualitat, associativitat, organització interna i política editorial específica, dins dels lineaments generals ja establerts de la Revista Drets en Acció. Tots aspectes que seran anunciats ja, des del proper número. Entre l’abordatge dels cops d’estat i el Lawfare mediàtica judicial, i els processos de resistència intercultural i interseccional dels pobles nacions, s’impulsarà aquest debat, sobre els drets col·lectius dels pobles en acció, que no pot ser sinó el seu ple exercici de la llibre determinació.
Al inicio de un nuevo milenio, somos testigos de la dinámica reaparición de algunos movimientos interculturales, interseccionales y radicalmente democráticos en diversos pueblos naciones, que hoy carecen de su propio Estado, pero que en un pasado no tan lejano gozaron de un estatus independiente. Estos pueblos naciones están territorializados en divisiones políticas pertenecientes a diversos estados contemporáneos, y han dado origen a importantes y renovados movimientos socioeconómicos y culturales, que no tardaron en mutar hacia nuevas reivindicaciones político-identitarias. Pero, ¿Cuáles son los principales argumentos y prácticas a los que recurren los pueblos -minorías nacionales para esos estados- a fin de promover su derecho a una existencia plural y diferenciada? Y, ¿De qué modo los Estados responden a tales reivindicaciones?
Este texto, pretende presentar y contribuir a la conformación de una sección especial dentro de la Revista ReDeA. Derechos en Acción, prevista a partir de su número 15, de otoño de 2020.
Se trata de una sección especial sobre Pluralismo Jurídico, Pueblos y Estados, para la Revista Derechos en Acción (ReDeA), propuesta a instancias del Programa Memorias, Pueblos y Estados, dependiente de la Secretaría de Relaciones Institucionales y radicado en el Centro de Investigación en derecho Crítico, de la Facultad de Ciencias Jurídicas y Sociales de la Universidad nacional de La Plata, que empezó a gestarse en el año 2018 con la coordinación de Dino Di Nella (actual responsable del Programa Memorias, Pueblos y Estados, Secretaría de Relaciones Institucionales, Facultad de Ciencias Jurídicas y Sociales, Universidad Nacional de La Plata), Clara Camps Calvet (Universitat de Barcelona), Patricia Giordana (Universidad Nacional de Río Negro), Victoria Ibañez (Colectivo Adalquí) y Pablo Casals (Col·lectiu de Solidaritat ambs els Països Catalans) y el Editor jefe de la Revista, Pablo Octavio Cabral, con la colaboración de diversos miembros del CIDerCrit, y el patrocinio y apoyo del Colectivo de Acción Jurídica, Social y Cultural Copolis-Adalquí (Sede Atlántica de la Universidad Nacional de Río Negro/Fundación Adalquí), el Col·lectiu de Solidaritat amb els Països Catalans, y el Grupo Interuniversitario Copolis. Bienestar, Comunidad y Control Social (Universidad de Barcelona).
En el contexto de los intereses y experiencias previas ya desarrolladas desde la Secretaría de Relaciones Institucionales, y entre los antecedentes y aportes previos del equipo editor que impulsa la sección, y que han dado origen a esta propuesta, se encuentran los resultados obtenidos en más de 20 proyectos y contratos de investigación sobre diferentes aspectos de la desigualdad sociocultural y jurídica en los últimos diez años, y en particular, de los resultados de las investigaciones I+D INFOJUS-2013 “Derechos Humanos y Desigualdades Sociales”; UNRN-40-C-649 “Dinámicas de género, familia y hábitat en mujeres urbanas mapuche”; UB-093722-8P1MCA-HORIZON 2020 “Global trends in social inequalities in Europe and Latin America and exploring innovative ways to reduce them through life, occupational and educational trajectories research to face uncertainty (INCASI)”; FEM2015-71218-REDT “Género, Ciudadanía y Políticas”, y 2017-RICIP-00015 “Conflicto en Catalunya y represión política”. Asimismo, cabe nombrar también los proyectos de investigación “Pueblos, Estados y libre determinación. Entre el Lawfare mediático-judicial estatal y los procesos de resistencia intercultural e interseccional de los pueblos naciones mapuche y catalán” (ref. Solicitud PICT-2019-2019-00145) y “Pueblos, estados y libre determinación. Estudio sociojurídico de Puelmapu y el Principat de Catalunya” (ref. Solicitud PI-80520190300008RN) como propulsoras y garantes de la propuesta.
El conjunto de estas aportaciones, nos permite afirmar que los procesos de descolonizaciones, autodeterminaciones e independencias de los pueblos naciones marginalizados por los Estados coloniales y patriarcales del capitalismo mundial, están adquiriendo una nueva relevancia jurídica, política, social y cultural. Al estudiar los pueblos naciones sin Estado independiente identificamos una característica común que suele unirlas, y se refiere, por un lado, al grado de insatisfacción que sienten la mayoría de sus miembros por la situación en que se encuentra su pueblo. En efecto, a menudo el Estado es considerado como una institución política que les resulta extraña, de mera anexión y subordinación forzosa de sus pueblos naciones, o bien como una entidad que participa o es cómplice de la extracción, despojo o expolio de sus riquezas, mediante golpes de estado o el despliegue de una estrategia de lawfare mediático-judicial o guerra jurídica contra las personas líderes y referentes de sus pueblos naciones, o contra su posición ideológica, política y social, a través de la represión policial y la persecución político-judicial de la desobediencia civil, la criminalización de sus protestas no violentas y la formulación de un derecho penal del enemigo contra ellos y ellas.
Por otro lado, se observa la autopercepción de pertenencia a un sujeto político colectivo e identitario, que se presenta en un devenir existencial diferenciado, proyectivo, performativo e ilusionante, constitutivos de procesos de resistencia intercultural e interseccional, que conllevan ejercicios autodeterminados de recuperaciones territoriales, posesiones e instituciones políticas ancestrales, en las que son parte destacada, mujeres en desobediencia civil no violenta a decisiones estatocéntricas.
La articulación de sentimientos y realidades similares provoca además la consolidación de movimientos soberanistas de base popular con distintos objetivos políticos, que abarcan desde la reivindicación de espacios de participación política colectiva de libre determinación -como referéndums o consultas vinculantes-, pasando por la delegación de poderes y la autonomía para la conformación de estados plurinacionales, hasta la emancipación política de los estados subordinantes y la subordinación política de los pueblos autodeterministas. Todos ellos, denuncian a su vez, una situación considerada injusta e insatisfactoria, por lo que hace a la extensión y calidad democrática, económica, social, política y de seguridad humana, resultante de la relación entre el Estado y los pueblos naciones así tratados como meras minorías nacionales. Pero, si bien las características de cada Estado -que difieren en cada caso- determinan el estatus de dichos pueblos y las respuestas y tipo de canalización institucional a sus demandas, la fuerza y carácter intercultural e interseccional que adquirieron en los últimos años los movimientos de emancipación política colectiva o nacional, están reconfigurando esas situaciones.
Efectivamente, las posturas políticas y reivindicaciones que le subyacen, ponen palmariamente de manifiesto, la tensión y los conflictos que existen entre el derecho de libre determinación de los pueblos naciones, y el principio de integridad, indivisibilidad o unidad territorial de los Estados. Identificar este dilema y comprender su proyección jurídica crítica en la vigencia o afectación sistémica de los derechos humanos de los estados y los territorios, es de una enorme importancia, impacto local y general, y relevancia académica y social. Las cuestiones que ameritan ser parte de una sección de una revista sobre los derechos en acción, implican en consecuencia, encuadrar su alcance a tres aspectos centrales, en torno a la necesidad de:
– Profundizar en la noción teórica y conceptual de la libre determinación de los pueblos naciones sin estados propios, en estados plurinacionales o bajo estados opresores de su derecho a la existencia diferenciada, a través de estudios y diversas contrastaciones teóricas y empíricas, desarrollando los actuales debates y teorizaciones sobre el pluralismno jurídico, la interculturalidad y la interseccionalidad respecto del capitalismo, el colonialismo y el patriarcado, desde una perspectiva jurídica crítica y comparada a nivel internacional;
– Indagar, visibilizar e interpretar hermenéuticamente las respuestas políticas y jurídicas estatales a los reclamos por la libre determinación de los pueblos, sus líderazgos sociales y sus intervenciones de acción directa en el espacio público, poniendo énfasis en el desplegamiento de los golpes de estado racializados, la estrategia del lawfare mediático-judicial o guerra jurídica contra las personas líderes y referentes de pueblos naciones, o contra su posición ideológica, política y social, a través de la represión policial y la persecución político-judicial de la desobediencia civil; la criminalización de sus protestas no violentas y la formulación de un derecho penal del enemigo; y
– Reflexionar sobre los procesos de resistencia intercultural e interseccional de los pueblos naciones, desde una perspectiva crítica de los derechos humanos, y poniendo énfasis en los procesos instituyentes y constituyentes, el abordaje sociojurídico de la recuperación y/o ocupación de territorios, posesiones e instituciones políticas ancestrales de los pueblos, en desobediencia civil no violenta a decisiones legislativas, ejecutivas o jurisdiccionales emitidas por órganos políticos y judiciales estatocéntricos.
La importancia e impacto a nivel local y general de esta propuesta, así como para la particular problemática que se propone abordar, viene dada por la trascendencia que están adquiriendo los procesos de defensa de los derechos colectivos llevados a cabo por los pueblos-naciones sin estado independiente, en estados plurinacionales o bajo estados opresores de sus derechos de libre determinación en su existencia colectiva o comunitaria diferenciada, y la interseccionalidad e interculturalidad de los procesos de resistencia popular.
De aquí surge la necesidad de abordar también, los antecedentes y noción actual de los “pueblos” y la “libre determinación” y sus tensiones con el monopolio de la producción y coactividad jurídica estatal. En efecto, el análisis y estudio de los pueblos y naciones sin estado propio y su derecho a la libre determinación ha ido evolucionando sostenida pero lentamente, desde finales del siglo XIX, si bien a mediados del Siglo XX empezó a tener una mayor significación, sobre todo en los análisis del derecho internacional público, el derecho político, el derecho constitucional, el derecho administrativo, el derecho de los pueblos originarios, el derecho indígena y la sociología jurídica. No obstante, es a partir de la primera década del siglo XXI, que este abordaje se ha expandido acelerada e intensamente en casi todos los países del entorno. Así, a nivel comparado e internacional, cabría destacar un crecimiento de estas investigaciones, que podemos agrupar en cinco ejes centrales a) las reflexiones más teóricas sobre sus significados, percepciones, racionalidades, dilemas analíticos, construcciones jurídicas, discursos o identidades; b) las políticas públicas y legislativas enmarcadas en los regímenes de organización territorial de los estados; c) los enfoques desde la génesis de los movimientos de liberación nacional como eje central del análisis; d) los estudios de pobreza y exclusión social estructurales y e) las autobiografías o historias de vida de luchadores y luchadoras sociales por la liberación de sus pueblos (ver selección bibliográfíca de los principales autores y autoras de actualidad, efectuada por el equipo del proyecto, en https://www.adalqui.org.ar/bibliografia/)
¿Cómo se configuran y que representan para sus actores y actrices, sus identidades y pertenencias a sujetos políticos colectivos nacionales?, ¿Cuáles son las características del lawfare mediático-judicial como respuestas a los reclamos por la libre determinación, y cuales sus efectos sobre el ejercicio de derechos humanos políticos, económicos, sociales y culturales?, ¿Cómo lo gestionan los mass-media, según sus respectivas intenciones editoriales?, A la luz de realidades tan diversas, ¿puede comprobarse el desarrollo de elementos objetivos de identidad compartida como la cultura, la lengua y la organización jurídica, política, social y económica de un pueblo nación, sin un estado propio?; ¿Puede resolverse sociodemográficamente el dilema de integrar una parte de una población, que, pese a coresidir en un mismo territorio que resulta de ocupación ancestral de un pueblo-nación, no ha asumido todavía la realidad nacional como sus ocupantes ancestrales y actuales?. ¿El derecho de libre determinación de los pueblos naciones sin estados propios, en estados plurinacionales o bajo estados opresores de su derecho a la existencia diferenciada, han efectivamente cambiado en sus características jurídicas y sociales esenciales, hacia condiciones predominantemente subjetivas-volitivas de pertenencia a esos sujetos políticos colectivos, y nuevas interpretaciones judiciales que lo amplían como derecho de todos los pueblos naciones del mundo?. ¿Qué lugar tiene el derecho en todo esto?.
Es en torno a estas preguntas y dilemas, que se dirigirá el conocimiento derivado de la sección, y sobre la que define su misión, objetivos, ámbito territorial, formatos, lenguas, periodicidad, vigencia, indicadores de calidad, asociatividad, organización interna y política editorial específica, dentro de los lineamientos generales ya establecidos de la Revista Derechos en Acción. Todos aspectos que serán anunciados ya, desde su próximo número. Entre el abordaje de los golpes de estado y el Lawfare mediático-judicial, y los procesos de resistencia intercultural e interseccional de los pueblos naciones, se impulsará este debate, sobre los derechos colectivos de los pueblos en acción, que no puede ser sino su pleno ejercicio de la libre determinación.
(Darrera Actualització: 02 de maig de 2024)