A l’inici d’un nou mil·lenni, som testimonis de la dinàmica reaparició d’alguns moviments interculturals, interseccionals i radicalment democràtics a diversos pobles nacions, que avui no tenen el seu propi Estat, però que en un passat no tan llunyà van gaudir d’un estatus independent. Aquests pobles nacions estan territorialitzats en divisions polítiques pertanyents a diversos estats contemporanis, i han donat origen a importants i renovats moviments socioeconòmics i culturals, que no van trigar a mutar cap a noves reivindicacions politicoidentitàries. Però, quins són els principals arguments i pràctiques a què recorren els pobles -minories nacionals per a aquests estats- per tal de promoure el seu dret a una existència plural i diferenciada? I, de quina manera els Estats responen a aquestes reivindicacions?
L’Associació Adalquí i els seus membres van contribuir al debat sobre aquestes temàtiques, mitjançant, d’entre altres, a la creació una secció especial dins la Revista ReDeA. Drets en Acció, prevista a partir del número 15, de tardor de 2020, i durant 4 números.
Es tracta d’una secció especial sobre Pluralisme Jurídic, Pobles i Estats, per a la Revista Drets en Acció (ReDeA), proposta a instàncies del Programa Memòries, Pobles i Estats, dependent de la Secretaria de Relacions Institucionals i radicat al Centre de Recerca a dret Crític, de la Facultat de Ciències Jurídiques i Socials de la Universitat nacional de La Plata, que es va començar a gestar l’any 2018 amb la coordinació de Dino Di Nella (responsable del Programa Memòries, Pobles i Estats, Secretaria de Relacions Institucionals, Facultat de Ciències Jurídiques i Socials, Universitat Nacional de La Plata), Clara Camps Calvet (Universitat de Barcelona), Patricia Giordana (Universitat Nacional de Rio Negro), Victòria Ibañez (Col·lectiu Adalquí) i Pablo Casals (Col·lectiu de Solidaritat ambs els Països Catalans) i l’Editor en cap de la Revista, Pablo Octavio Cabral, amb la col·laboració de diversos membres del CIDerCrit, i el patrocini i suport del Colectiu d’Acció Jurídica, Social i Cultural Copolis-Adalquí (Seu Atlàntica de la Universitat Nacional de Rio Negro i Adalquí), el Col·lectiu de Solidaritat amb els Països Catalans, i el Grup Interuniversitari Copolis. Benestar, Comunitat i Control Social (Universitat de Barcelona).
En el context dels interessos i experiències prèvies ja desenvolupades des de la Secretaria de Relacions Institucionals, i entre els antecedents i aportacions previs de l’equip editor que impulsa la secció, i que han donat origen a aquesta proposta, es troben els resultats obtinguts a més de 20 projectes i contractes de recerca sobre diferents aspectes de la desigualtat sociocultural i jurídica en els darrers deu anys, i en particular, dels resultats de les investigacions R+D INFOJUS-2013 “Drets Humans i Desigualtats Socials”; UNRN-40-C-649 “Dinàmiques de gènere, família i hàbitat en dones urbanes maputxe”; UB-093722-8P1MCA-HORIZON 2020 “Global trends in social inequalities en Europa i Latin America i exploració innovatives en redueix les nostres relacions, ocupacions i educatives trajectòries de recerca en un certainty (INCASI)”; FEM2015-71218-REDT “Gènere, Ciutadania i Polítiques”, i 2017-RICIP-00015 “Conflicte a Catalunya i repressió política”. Així mateix, cal anomenar també els projectes de recerca “Pobles, Estats i lliure determinació. Entre el Lawfare mediàtic-judicial estatal i els processos de resistència intercultural i interseccional dels pobles nacions maputxe i català” (ref. Sol·licitud PICT-2019-2019-00145) i “Pobles, estats i lliure determinació. Estudi sociojurídic de Puelmapu i el Principat de Catalunya” (ref. Sol·licitud PI-80520190300008RN) com a propulsores i garants de la proposta.
El conjunt d’aquestes aportacions ens permet afirmar que els processos de descolonitzacions, autodeterminacions i independències dels pobles nacions marginalitzats pels Estats colonials i patriarcals del capitalisme mundial estan adquirint una nova rellevància jurídica, política, social i cultural. En estudiar els pobles nacions sense Estat independent identifiquem una característica comuna que les sol unir, i es refereix, d’una banda, al grau d’insatisfacció que senten la majoria dels seus membres per la situació en què es troba el seu poble. En efecte, sovint l’Estat és considerat com una institució política que els resulta estranya, de mera annexió i subordinació forçosa dels seus pobles nacions, o bé com una entitat que participa o és còmplice de l’extracció, despullament o espoliació de les seves riqueses, mitjançant cops d’estat o el desplegament d’una estratègia de lawfare mediàtica-judicial o guerra jurídica contra les persones líders i referents dels seus pobles nacions, o contra la seva posició ideològica, política i social, a través de la repressió policial i la persecució polític- judicial de la desobediència civil, la criminalització de les protestes no violentes i la formulació d’un dret penal de l’enemic contra ells i elles.
D’altra banda, s’observa l’autopercepció de pertinença a un subjecte polític col·lectiu i identitari, que es presenta en un esdevenir existencial diferenciat, projectiu, performatiu i il·lusionant, constitutius de processos de resistència intercultural i interseccional, que comporten exercicis autodeterminats de recuperacions territorials, possessions i institucions polítiques ancestrals, en què són part destacada, dones en desobediència civil no violenta a decisions estatocèntriques.
L’articulació de sentiments i realitats similars provoca a més la consolidació de moviments sobiranistes de base popular amb diferents objectius polítics, que abasten des de la reivindicació d’espais de participació política col·lectiva de lliure determinació –com referèndums o consultes vinculants–, passant per la delegació de poders i l’autonomia per a la conformació d’estats plurinacionals fins a l’emancipació política dels estats subordinants i la subordinació política dels pobles autodeterministes. Tots ells, denuncien al seu torn, una situació considerada injusta i insatisfactòria, pel que fa a l’extensió i la qualitat democràtica, econòmica, social, política i de seguretat humana, resultant de la relació entre l’Estat i els pobles nacions tractats així com meres minories nacionals. Però, si bé les característiques de cada Estat -que difereixen en cada cas- determinen l’estatus dels pobles esmentats i les respostes i el tipus de canalització institucional a les seves demandes, la força i el caràcter intercultural i interseccional que van adquirir els últims anys els moviments de emancipació política col·lectiva o nacional, estan reconfigurant aquestes situacions.
Efectivament, les postures polítiques i reivindicacions que li subjauen, posen palmàriament de manifest, la tensió i els conflictes que hi ha entre el dret de lliure determinació dels pobles nacions, i el principi d’integritat, indivisibilitat o unitat territorial dels Estats. Identificar aquest dilema i comprendre la seva projecció jurídica crítica en la vigència o afectació sistèmica dels drets humans dels estats i els territoris és d’una enorme importància, impacte local i general, i rellevància acadèmica i social. Les qüestions que van mereixer ser part d’una secció d’una revista sobre els drets en acció, va implicar en conseqüència enquadrar-ne l’abast a tres aspectes centrals al voltant de la necessitat de:
- Aprofundir en la noció teòrica i conceptual de la lliure determinació dels pobles nacions sense estats propis, en estats plurinacionals o sota estats opressors del seu dret a l’existència diferenciada, mitjançant estudis i diverses contrastacions teòriques i empíriques, desenvolupant els debats actuals i teoritzacions sobre el pluralisme jurídic, la interculturalitat i la interseccionalitat respecte del capitalisme, el colonialisme i el patriarcat, des d’una perspectiva jurídica crítica i comparada a nivell internacional;
- Indagar, visibilitzar i interpretar hermenèuticament les respostes polítiques i jurídiques estatals als reclams per la lliure determinació dels pobles, els líders socials i les intervencions d’acció directa a l’espai públic, posant èmfasi en el desplegament dels cops d’estat racialitzats, l’estratègia del lawfare mediàtica-judicial o guerra jurídica contra les persones líders i referents de pobles nacions, o contra la seva posició ideològica, política i social, a través de la repressió policial i la persecució politicojudicial de la desobediència civil; la criminalització de les protestes no violentes i la formulació d’un dret penal de l’enemic; i
- Reflexionar sobre els processos de resistència intercultural i interseccional dels pobles nacions, des d’una perspectiva crítica dels drets humans, i posant èmfasi en els processos instituents i constituents, l’abordatge sociojurídic de la recuperació i/o ocupació de territoris, possessions i institucions polítiques ancestrals dels pobles, en desobediència civil no violenta a decisions legislatives, executives o jurisdiccionals emeses per òrgans polítics i judicials estatocèntrics.
La importància i l’impacte a nivell local i general d’aquesta proposta, així com per a la particular problemàtica que es va proposar abordar, ve donada per la transcendència que estan adquirint els processos de defensa dels drets col·lectius duts a terme pels pobles-nacions sense estat independent, en estats plurinacionals o sota estats opressors dels seus drets de lliure determinació en la seva existència col·lectiva o comunitària diferenciada, i la interseccionalitat i interculturalitat dels processos de resistència popular.
D’aquí sorgeix la necessitat d’abordar també els antecedents i la noció actual dels “pobles” i la “lliure determinació” i les seves tensions amb el monopoli de la producció i coactivitat jurídica estatal. En efecte, l’anàlisi i l’estudi dels pobles i les nacions sense estat propi i el seu dret a la lliure determinació ha anat evolucionant sostinguda però lentament, des de finals del segle XIX, si bé a mitjans del segle XX va començar a tenir més significació, sobre tot a les anàlisis del dret internacional públic, el dret polític, el dret constitucional, el dret administratiu, el dret dels pobles originaris, el dret indígena i la sociologia jurídica. Això no obstant, és a partir de la primera dècada del segle XXI, que aquest abordatge s’ha expandit acceleradament i intensament a gairebé tots els països de l’entorn. Així, a nivell comparat i internacional, cal destacar un creixement d’aquestes investigacions, que podem agrupar en cinc eixos centrals: a) les reflexions més teòriques sobre els seus significats, percepcions, racionalitats, dilemes analítics, construccions jurídiques, discursos o identitats; b) les polítiques públiques i legislatives emmarcades als règims dorganització territorial dels estats; c) els enfocaments des de la gènesi dels moviments dalliberament nacional com a eix central de lanàlisi; d) els estudis de pobresa i exclusió social estructurals i e) les autobiografies o històries de vida de lluitadors i lluitadores socials per l’alliberament dels seus pobles.
Com es configuren i que representen pels seus actors i actrius, les seves identitats i pertinences a subjectes polítics col·lectius nacionals? exercici de drets humans polítics, econòmics, socials i culturals? Com ho gestionen els mass-media, segons les seves respectives intencions editorials? cultura, llengua i organització jurídica, política, social i econòmica d’un poble nació, sense un estat propi?; Es pot resoldre sociodemogràficament el dilema d’integrar una part d’una població que, malgrat coresidir en un mateix territori que resulta d’ocupació ancestral d’un poble-nació, encara no ha assumit la realitat nacional com els seus ocupants ancestrals i actuals? El dret de lliure determinació dels pobles nacions sense estats propis, en estats plurinacionals o sota estats opressors del seu dret a l’existència diferenciada, han canviat efectivament en les seves característiques jurídiques i socials essencials, cap a condicions predominantment subjectives-volitives de pertinença a aquests subjectes polítics col·lectius, i noves interpretacions judicials que ho amplien com a dret de tots els pobles nacions del món?. Quin lloc té el dret en tot això?
És al voltant d’aquestes preguntes i dilemes, que es va dirigir el coneixement derivat de la secció, i sobre la qual va definir la seva missió, objectius, àmbit territorial, formats, llengües, periodicitat, vigència, indicadors de qualitat, associativitat, organització interna i política editorial específica, dins dels lineaments generals ja establerts de la Revista Drets en Acció. Entre l’abordatge dels cops d’estat i el Lawfare mediàtica judicial, i els processos de resistència intercultural i interseccional dels pobles nacions, es va impulsar aquest debat, sobre els drets col·lectius dels pobles en acció, que no pot ser sinó el seu ple exercici de la llibre determinació.
(Darrera Actualització: 02 de maig de 2024)