<\/p>\n\n\n\n
A l’inici d’un nou mil\u00b7lenni, som testimonis de la din\u00e0mica reaparici\u00f3 d’alguns moviments interculturals, interseccionals i radicalment democr\u00e0tics a diversos pobles nacions, que avui no tenen el seu propi Estat, per\u00f2 que en un passat no tan lluny\u00e0 van gaudir d’un estatus independent. Aquests pobles nacions estan territorialitzats en divisions pol\u00edtiques pertanyents a diversos estats contemporanis, i han donat origen a importants i renovats moviments socioecon\u00f2mics i culturals, que no van trigar a mutar cap a noves reivindicacions politicoidentit\u00e0ries. Per\u00f2, quins s\u00f3n els principals arguments i pr\u00e0ctiques a qu\u00e8 recorren els pobles -minories nacionals per a aquests estats- per tal de promoure el seu dret a una exist\u00e8ncia plural i diferenciada? I, de quina manera els Estats responen a aquestes reivindicacions?<\/p>\n\n\n\n
L’Associaci\u00f3 Adalqu\u00ed i els seus membres van contribuir al debat sobre aquestes tem\u00e0tiques, mitjan\u00e7ant, d’entre altres, a la creaci\u00f3 una secci\u00f3 especial dins la Revista ReDeA. Drets en Acci\u00f3, prevista a partir del n\u00famero 15, de tardor de 2020, i durant 4 n\u00fameros. <\/p>\n\n\n\n
Es tracta d’una secci\u00f3 especial sobre Pluralisme Jur\u00eddic, Pobles i Estats, per a la Revista Drets en Acci\u00f3 (ReDeA), proposta a inst\u00e0ncies del Programa Mem\u00f2ries, Pobles i Estats, dependent de la Secretaria de Relacions Institucionals i radicat al Centre de Recerca a dret Cr\u00edtic, de la Facultat de Ci\u00e8ncies Jur\u00eddiques i Socials de la Universitat nacional de La Plata, que es va comen\u00e7ar a gestar l’any 2018 amb la coordinaci\u00f3 de Dino Di Nella (responsable del Programa Mem\u00f2ries, Pobles i Estats, Secretaria de Relacions Institucionals, Facultat de Ci\u00e8ncies Jur\u00eddiques i Socials, Universitat Nacional de La Plata), Clara Camps Calvet (Universitat de Barcelona), Patricia Giordana (Universitat Nacional de Rio Negro), Vict\u00f2ria Iba\u00f1ez (Col\u00b7lectiu Adalqu\u00ed) i Pablo Casals (Col\u00b7lectiu de Solidaritat ambs els Pa\u00efsos Catalans) i l’Editor en cap de la Revista, Pablo Octavio Cabral, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de diversos membres del CIDerCrit, i el patrocini i suport del Colectiu d’Acci\u00f3 Jur\u00eddica, Social i Cultural Copolis-Adalqu\u00ed (Seu Atl\u00e0ntica de la Universitat Nacional de Rio Negro i Adalqu\u00ed), el Col\u00b7lectiu de Solidaritat amb els Pa\u00efsos Catalans, i el Grup Interuniversitari Copolis. Benestar, Comunitat i Control Social (Universitat de Barcelona).<\/p>\n\n\n\n
En el context dels interessos i experi\u00e8ncies pr\u00e8vies ja desenvolupades des de la Secretaria de Relacions Institucionals, i entre els antecedents i aportacions previs de l’equip editor que impulsa la secci\u00f3, i que han donat origen a aquesta proposta, es troben els resultats obtinguts a m\u00e9s de 20 projectes i contractes de recerca sobre diferents aspectes de la desigualtat sociocultural i jur\u00eddica en els darrers deu anys, i en particular, dels resultats de les investigacions R+D INFOJUS-2013 \u201cDrets Humans i Desigualtats Socials\u201d; UNRN-40-C-649 \u201cDin\u00e0miques de g\u00e8nere, fam\u00edlia i h\u00e0bitat en dones urbanes maputxe\u201d; UB-093722-8P1MCA-HORIZON 2020 \u201cGlobal trends in social inequalities en Europa i Latin America i exploraci\u00f3 innovatives en redueix les nostres relacions, ocupacions i educatives traject\u00f2ries de recerca en un certainty (INCASI)\u201d; FEM2015-71218-REDT \u201cG\u00e8nere, Ciutadania i Pol\u00edtiques\u201d, i 2017-RICIP-00015 \u201cConflicte a Catalunya i repressi\u00f3 pol\u00edtica\u201d. Aix\u00ed mateix, cal anomenar tamb\u00e9 els projectes de recerca \u201cPobles, Estats i lliure determinaci\u00f3. Entre el Lawfare medi\u00e0tic-judicial estatal i els processos de resist\u00e8ncia intercultural i interseccional dels pobles nacions maputxe i catal\u00e0\u201d (ref. Sol\u00b7licitud PICT-2019-2019-00145) i \u201cPobles, estats i lliure determinaci\u00f3. Estudi sociojur\u00eddic de Puelmapu i el Principat de Catalunya\u201d (ref. Sol\u00b7licitud PI-80520190300008RN) com a propulsores i garants de la proposta.<\/p>\n\n\n\n
El conjunt d’aquestes aportacions ens permet afirmar que els processos de descolonitzacions, autodeterminacions i independ\u00e8ncies dels pobles nacions marginalitzats pels Estats colonials i patriarcals del capitalisme mundial estan adquirint una nova rellev\u00e0ncia jur\u00eddica, pol\u00edtica, social i cultural. En estudiar els pobles nacions sense Estat independent identifiquem una caracter\u00edstica comuna que les sol unir, i es refereix, d’una banda, al grau d’insatisfacci\u00f3 que senten la majoria dels seus membres per la situaci\u00f3 en qu\u00e8 es troba el seu poble. En efecte, sovint l’Estat \u00e9s considerat com una instituci\u00f3 pol\u00edtica que els resulta estranya, de mera annexi\u00f3 i subordinaci\u00f3 for\u00e7osa dels seus pobles nacions, o b\u00e9 com una entitat que participa o \u00e9s c\u00f2mplice de l’extracci\u00f3, despullament o espoliaci\u00f3 de les seves riqueses, mitjan\u00e7ant cops d’estat o el desplegament d’una estrat\u00e8gia de lawfare medi\u00e0tica-judicial o guerra jur\u00eddica contra les persones l\u00edders i referents dels seus pobles nacions, o contra la seva posici\u00f3 ideol\u00f2gica, pol\u00edtica i social, a trav\u00e9s de la repressi\u00f3 policial i la persecuci\u00f3 pol\u00edtic- judicial de la desobedi\u00e8ncia civil, la criminalitzaci\u00f3 de les protestes no violentes i la formulaci\u00f3 d’un dret penal de l’enemic contra ells i elles.<\/p>\n\n\n\n
D’altra banda, s’observa l’autopercepci\u00f3 de pertinen\u00e7a a un subjecte pol\u00edtic col\u00b7lectiu i identitari, que es presenta en un esdevenir existencial diferenciat, projectiu, performatiu i il\u00b7lusionant, constitutius de processos de resist\u00e8ncia intercultural i interseccional, que comporten exercicis autodeterminats de recuperacions territorials, possessions i institucions pol\u00edtiques ancestrals, en qu\u00e8 s\u00f3n part destacada, dones en desobedi\u00e8ncia civil no violenta a decisions estatoc\u00e8ntriques.<\/p>\n\n\n\n
L’articulaci\u00f3 de sentiments i realitats similars provoca a m\u00e9s la consolidaci\u00f3 de moviments sobiranistes de base popular amb diferents objectius pol\u00edtics, que abasten des de la reivindicaci\u00f3 d’espais de participaci\u00f3 pol\u00edtica col\u00b7lectiva de lliure determinaci\u00f3 \u2013com refer\u00e8ndums o consultes vinculants\u2013, passant per la delegaci\u00f3 de poders i l’autonomia per a la conformaci\u00f3 d’estats plurinacionals fins a l’emancipaci\u00f3 pol\u00edtica dels estats subordinants i la subordinaci\u00f3 pol\u00edtica dels pobles autodeterministes. Tots ells, denuncien al seu torn, una situaci\u00f3 considerada injusta i insatisfact\u00f2ria, pel que fa a l’extensi\u00f3 i la qualitat democr\u00e0tica, econ\u00f2mica, social, pol\u00edtica i de seguretat humana, resultant de la relaci\u00f3 entre l’Estat i els pobles nacions tractats aix\u00ed com meres minories nacionals. Per\u00f2, si b\u00e9 les caracter\u00edstiques de cada Estat -que difereixen en cada cas- determinen l’estatus dels pobles esmentats i les respostes i el tipus de canalitzaci\u00f3 institucional a les seves demandes, la for\u00e7a i el car\u00e0cter intercultural i interseccional que van adquirir els \u00faltims anys els moviments de emancipaci\u00f3 pol\u00edtica col\u00b7lectiva o nacional, estan reconfigurant aquestes situacions.<\/p>\n\n\n\n
Efectivament, les postures pol\u00edtiques i reivindicacions que li subjauen, posen palm\u00e0riament de manifest, la tensi\u00f3 i els conflictes que hi ha entre el dret de lliure determinaci\u00f3 dels pobles nacions, i el principi d’integritat, indivisibilitat o unitat territorial dels Estats. Identificar aquest dilema i comprendre la seva projecci\u00f3 jur\u00eddica cr\u00edtica en la vig\u00e8ncia o afectaci\u00f3 sist\u00e8mica dels drets humans dels estats i els territoris \u00e9s d’una enorme import\u00e0ncia, impacte local i general, i rellev\u00e0ncia acad\u00e8mica i social. Les q\u00fcestions que van mereixer ser part d’una secci\u00f3 d’una revista sobre els drets en acci\u00f3, va implicar en conseq\u00fc\u00e8ncia enquadrar-ne l’abast a tres aspectes centrals al voltant de la necessitat de:<\/p>\n\n\n\n
La import\u00e0ncia i l’impacte a nivell local i general d’aquesta proposta, aix\u00ed com per a la particular problem\u00e0tica que es va proposar abordar, ve donada per la transcend\u00e8ncia que estan adquirint els processos de defensa dels drets col\u00b7lectius duts a terme pels pobles-nacions sense estat independent, en estats plurinacionals o sota estats opressors dels seus drets de lliure determinaci\u00f3 en la seva exist\u00e8ncia col\u00b7lectiva o comunit\u00e0ria diferenciada, i la interseccionalitat i interculturalitat dels processos de resist\u00e8ncia popular.<\/p>\n\n\n\n
D’aqu\u00ed sorgeix la necessitat d’abordar tamb\u00e9 els antecedents i la noci\u00f3 actual dels \u201cpobles\u201d i la \u201clliure determinaci\u00f3\u201d i les seves tensions amb el monopoli de la producci\u00f3 i coactivitat jur\u00eddica estatal. En efecte, l’an\u00e0lisi i l’estudi dels pobles i les nacions sense estat propi i el seu dret a la lliure determinaci\u00f3 ha anat evolucionant sostinguda per\u00f2 lentament, des de finals del segle XIX, si b\u00e9 a mitjans del segle XX va comen\u00e7ar a tenir m\u00e9s significaci\u00f3, sobre tot a les an\u00e0lisis del dret internacional p\u00fablic, el dret pol\u00edtic, el dret constitucional, el dret administratiu, el dret dels pobles originaris, el dret ind\u00edgena i la sociologia jur\u00eddica. Aix\u00f2 no obstant, \u00e9s a partir de la primera d\u00e8cada del segle XXI, que aquest abordatge s’ha expandit acceleradament i intensament a gaireb\u00e9 tots els pa\u00efsos de l’entorn. Aix\u00ed, a nivell comparat i internacional, cal destacar un creixement d’aquestes investigacions, que podem agrupar en cinc eixos centrals: a) les reflexions m\u00e9s te\u00f2riques sobre els seus significats, percepcions, racionalitats, dilemes anal\u00edtics, construccions jur\u00eddiques, discursos o identitats; b) les pol\u00edtiques p\u00fabliques i legislatives emmarcades als r\u00e8gims dorganitzaci\u00f3 territorial dels estats; c) els enfocaments des de la g\u00e8nesi dels moviments dalliberament nacional com a eix central de lan\u00e0lisi; d) els estudis de pobresa i exclusi\u00f3 social estructurals i e) les autobiografies o hist\u00f2ries de vida de lluitadors i lluitadores socials per l’alliberament dels seus pobles.<\/p>\n\n\n\n
Com es configuren i que representen pels seus actors i actrius, les seves identitats i pertinences a subjectes pol\u00edtics col\u00b7lectius nacionals? exercici de drets humans pol\u00edtics, econ\u00f2mics, socials i culturals? Com ho gestionen els mass-media, segons les seves respectives intencions editorials? cultura, llengua i organitzaci\u00f3 jur\u00eddica, pol\u00edtica, social i econ\u00f2mica d’un poble naci\u00f3, sense un estat propi?; Es pot resoldre sociodemogr\u00e0ficament el dilema d’integrar una part d’una poblaci\u00f3 que, malgrat coresidir en un mateix territori que resulta d’ocupaci\u00f3 ancestral d’un poble-naci\u00f3, encara no ha assumit la realitat nacional com els seus ocupants ancestrals i actuals? El dret de lliure determinaci\u00f3 dels pobles nacions sense estats propis, en estats plurinacionals o sota estats opressors del seu dret a l’exist\u00e8ncia diferenciada, han canviat efectivament en les seves caracter\u00edstiques jur\u00eddiques i socials essencials, cap a condicions predominantment subjectives-volitives de pertinen\u00e7a a aquests subjectes pol\u00edtics col\u00b7lectius, i noves interpretacions judicials que ho amplien com a dret de tots els pobles nacions del m\u00f3n?. Quin lloc t\u00e9 el dret en tot aix\u00f2?<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s al voltant d’aquestes preguntes i dilemes, que es va dirigir el coneixement derivat de la secci\u00f3, i sobre la qual va definir la seva missi\u00f3, objectius, \u00e0mbit territorial, formats, lleng\u00fces, periodicitat, vig\u00e8ncia, indicadors de qualitat, associativitat, organitzaci\u00f3 interna i pol\u00edtica editorial espec\u00edfica, dins dels lineaments generals ja establerts de la Revista Drets en Acci\u00f3. Entre l’abordatge dels cops d’estat i el Lawfare medi\u00e0tica judicial, i els processos de resist\u00e8ncia intercultural i interseccional dels pobles nacions, es va impulsar aquest debat, sobre els drets col\u00b7lectius dels pobles en acci\u00f3, que no pot ser sin\u00f3 el seu ple exercici de la llibre determinaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
(Darrera Actualitzaci\u00f3: 02 de maig de 2024)<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A l’inici d’un nou mil\u00b7lenni, som testimonis de la din\u00e0mica reaparici\u00f3 d’alguns moviments interculturals, interseccionals i radicalment democr\u00e0tics a diversos pobles nacions, que avui no tenen el seu propi Estat, per\u00f2 que en un passat no tan lluny\u00e0 van gaudir d’un estatus independent. Aquests pobles nacions estan territorialitzats en divisions pol\u00edtiques pertanyents a diversos estats […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-306","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/adalqui.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/306","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/adalqui.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/adalqui.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/adalqui.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/adalqui.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=306"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/adalqui.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/306\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":353,"href":"https:\/\/adalqui.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/306\/revisions\/353"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/adalqui.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=306"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}